dijous, 4 de febrer del 2016

MÀQUINES I MECANISMES


Màquina d'escriure antiga
Una màquina és un conjunt de mecanismes que ens ajuda a fer un treball o transformar una força d'energia en un altre tipus d'energia.
 

Les màquines es poden clasificar seguint diferents criteris, però la manera més usual és fer-ho segons la seva complexitat.
 
  • Màquines simples: són dispositius senzills, amb un o dos elements. S’utilitzen per multiplicar forces o moviment. Ex: palanca, roda, pla inclinat...
    Rodes de fusta.
    Exemple de màquines simples
  • Màquines complexes: tenen diversos mecanismes que transformen energia i acostumen a ser motrius. Ex: un automòbil, una turbina, un tractor... 
Cotxe
Exemple de màquines complexes
                 
PARTS D'UNA MÀQUINA
  • Estructura: part fixa
  • Dispositius de control: govern de la màquina
  • Motor: transforma l'energia
  • Mecanismes: elements de transmissió 

MÀQUINES SIMPLES

LA PALANCA

És una barra rígida capaç de girar al voltant d'un punt de suport o fulcre.

La palanca ens permet multiplicar la força que fem; com més lluny del punt de suport estiguem, menys força haurem de fer.
 
Per tal que la palanca estigui en equilibri, cal que el producte de la força F pel seu braç o distància al suport (d1) sigui igual al producte de la resistència pel seu braç o distància (d2), també anomentat llei de la palanca:

F·d1= R·d2
 
 

Esquema de la palanca, on F representa la força (Newtons), la d1, la distància del lloc on s'aplica la força fins al put de suport, d2, la distància de la resistència al punt de suport i la R, la resistència que cal superar (Newtons).
 
Segons la posició del punt de suport respecte de les forces, podem distingir tres tipus de palanques: de  primer grau, de  segon grau i de  tercer grau.
 

                     Fig.2.13 .


                     Fig.2.14 .


                      Fig.2.15 .

LA POLITJA

 
És una roda que té la superfície central en forma de canal per la qual es fa passar una corda o una corretja. No s'estalvia força però es guanya comoditat.


Politja
 

Si fem que la politja sigui mòbil, podrem duplicar la força que fem. Si encara volem incrementar més la nostra força, llavors hem de fer una combinació de politges; és el que anomenem  polispast. En funció del nombre de politges mòbils usades, podem obtenir avantatges mecànics més grans.                        
 

Els polispasts estan formats per politges fixes i politges mòbils. La fòrmula per calcular la força que fem és:

 

F= R/2n

 

On, F, és la força necessaria per elevar la càrrega, R el valor de la càrrega i n el nombre de politjes mòbils.

 

  
Polipast
 
EL PLA INCLINAT
 
És una rampa que permet elevar càrregues, fent menys força que si ho féssim verticalment.
 

Pla inclinat

Si pugem la càrrega per la rampa, recorrerem una distància (L) més gran. En canvi, ens costarà  menys esforç (F) que si la pugéssim a pols de B a C (h) .
                          
 

Per calcular la força que fem, apliquem la següent fòrmula, on R equival a la resistència (Newtons), F a força (Newtons), L, longitud del pla (metres) i h, alçada.

F= (R·h)/L
     
EL CARGOL: EXEMPLE DE PLA INCLINAT
Els cargols estan formats per  rosques, que són plans inclinats enrotllats sobre una superfície cilíndrica. Quan s’aplica una força i es cargola, es multiplica la força aplicada. La rosca està formada per  filets, que es van introduint en el material a roscar amb poc esforç. El  pas de rosca és la distància que avança un cargol quan gira una volta.

Per calcular la força, s'aplica la següent fòrmula, on F és força, R, resistència, 2πr el radi o longitud del volum i p el pas de rosca.
 

R=2πr · F/p

 


MECANISMES
 
Un  mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que fan funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les forces que actuen en una màquina.
Una bicicleta, una rentadora, una màquina de cosir; tot estan compostos per diferents mecanismes (pinyons, corretges, etc.).
En funció de si modifiquem o traslladem el moviment, parlem de  transmissió del moviment o  transformació del moviment.

 
En funció de si modifiquem o traslladem el moviment, parlem de  transmissió del moviment o transformació del moviment.

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT

Els mecanismes de transmissió del moviment permeten passar el moviment d’un eix a un altre, modificant la velocitat i el sentit de gir.

RODES FRICCIÓ
Rodes que estan en contacte. La roda connectada al motor s'anomena roda motriu i la que rep el moviment és la roda conduïda. La roda conduïda gira en sentit contrari.

Rodes fricció

 
CORRETGES
Les rodes no estan en contacte i giren cap al mateix costat. La corretja sol ser de cautxú o goma. Reben el nom en funció de la forma de corretja.
 
Corretges
CADENA
La roda motriu també s'anomena plat i la roda conduïda pinyó. Està formada per
diferents peces que es van encaixant. Estan formades per un conjunt de baules.

Cadenes
ENGRANATGES
Es toquen però no són llises i per tant no són rodes fricció. Tenen dents.

Engrantages
ASPECTES COMUNS A LES TRANSMISSIONS
Totes les transmissions tenen
a. Roda o engranatge motriu: connectat directament al motor
b. Roda o engranatge conduït: rep el moviment de la motriu
c. Mecanismes: poden ser reductors (redueixen la velocitat) o multiplicadors (multipliquen la velocitat).
d. Relació de transmissió (i): relació entre la roda conduïda i la roda motriu. Fòrmula:

i= n2/n1
 
N2: velocitat roda/engrantage conduïda.
N1: velocitat roda/engranatge motriu.
 
Les unitats són les revolucions per minut (rpm).
 
 
TRANSMISSIONS SIMPLES I COMPOSTES
 
TRANSMISSIONS SIMPLES
Tenen menys de dues rodes o engranatges.
Càlcul en cas de rodes:
 
n1·d1=n2·d2
 
n1= velocitat roda motriu     n2= velocitat roda conduïda
d1= diàmetre roda motriu     d2=diàmetre roda conduïda


Càlcul en cas d'engranatges:
 
n1·z1=n2·z2
n1= velocitat engranatge motriu     n2= velocitat engranatge conduït
z1= número dents engranatge motriu     z2= número dents engranatge conduït
 
 
TRANSMISSIONS COMPOSTES
Transmissió formada per més de dues rode o engranatges.
Càlcul:
n1 = d2·d4·d6.....dN
----     ----------------------
nN = d1·d3·d5...dN-1


Càlcul de transmissió simple
 
Prova de la relació de transmissió






    
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada